Nomen Nescio és la fórmula llatina que serveix per referir-se a aquelles persones de les quals no se sap el nom o que no tenen una identitat determinada. La lletra «n» és emprada en l’àmbit polític i legal per protegir la identitat d’una víctima o d’un victimari. A les tombes dels refugiats no identificats que han perdut la vida en l’intent d’accedir a la UE, hi ha una placa
amb dues enes.

Aquest és un projecte de creació que germina durant un viatge a Polònia i que vol reflexionar sobre diverses qüestions que ens preocupen i ens incomoden. A partir de la idea del jardí europeu —suposadament civilitzat, ordenat, culturalment desenvolupat i representatiu d’uns valors democràtics— subjacent en la pròpia concepció de la Unió Europea, volem desplegar una nova cartografia per on intèrprets i espectadors puguem desplaçar-nos i desorientar-nos. Les nostres guies principals, en aquest viatge, seran tres dones: la Chawa, refugiada de les guerres de Txetxènia; la Zala, la primera dona policia paixtu de l’Afganistan; i l’Olena, ucraïnesa del Donbass que ha decidit abandonar la seva carrera artística per unir-se a l’exèrcit ucraïnès. En els confins orientals d’aquest mapa europeu que decideix quines vides mereixen ser viscudes, hi són sempre presents els Nomen Nescio, és a dir, els sense
nom. Aquells que —amb identitats anònimes— han perdut la vida en l’intent de creuar les fronteres i d’accedir al «nostre» jardí.