"Zittel" és una versió lliure de la primera escena de "Heldenplatz" (1988) de Thomas Bernhard, en la qual el servei de la família Schuster empaqueta la roba del difunt professor Josef, que s’ha precipitat per la finestra a la Plaça dels Herois.

​

Mentre la família assisteix al seu enterrament, Zittel i Gerhart, privats de cap comiat, 
recullen les sabates i les camises del professor per tenir les maletes enllestides quan la família torni a casa i pugui per fi emigrar de Viena ara que la matriarca torna a sentir dins del seu cap la cridòria que hi va haver a la Plaça dels Herois quan el 1938 Àustria va annexar-se a l’Alemanya nazi.

​

Tancats en un gran armari ple de roba, Zittel recorda el professor Schuster i repassa 
la seva trajectòria com a majordom perquè Gerhart sàpiga quin és el seu paper quan se’n vagi de Viena amb la família. Un monòleg que es verbalitza gràcies al silenci de Gerhart, que troba en aquest mutisme una eina de poder mitjançant la qual subjectar el seu superior, que no pot  sinó fer-se valer només reproduint el discurs que ha après del seu amo i que sap que, perquè aquest ja no hi és, ara ha esdevingut un discurs buit que, malgrat tot, no pot deixar de dur a terme si vol sobreviure.

 

Un text sobre el dol i la pèrdua que no deixa de ser una reflexió sobre la por que genera l’auge de l’extrema dreta i les afectacions que genera sobre qui no té la possibilitat d'incidir en qüestions polítiques.